Una Bruixa al nostres Taller 1r CLASSIFICAT

Havia una vegada en Cerdanyola, una dia que feia molta tempesta, un grup de nens que estaven jugant al pati per després anar a estudiar. Com cada dilluns ells havien d’anar al què anomenen: Taller d’estudi assistit.
De sobte, el Max, un membre del grup, cridar al Jack i li digué:
- Jack anem a classe que la Roser ens crida.
- Va, anem a veure que vol! Digué en Max.
Tres minuts després van anar a veure què passava i just en arribar, van escoltar una veu que deia: - No entreu que morireu!
Allà dintre hi havia una persona, bé, millor dit una bruixa especialment maca que portava faldilla, camisa de ratlles, un barret per protegir-se de la pluja i duia els llavis pintats de vermell. A més sabem que aquesta bruixa, que es deia Nora, tenia un do que la diferenciava de la resta: el seus poder paranormals, és a dir, convertia a les persones en estàtues!
I així va ser, en obrir la porta de la classe ens vam trobar a la Roser convertida en una estàtua, la bruixa Nora volia ser la nostra monitora. Va començar a explicar-nos que era una apassionada de l’estudi i que li encantava ajudar els nens i les nenes perquè aprenguin coses interessants. Així que va començar a fer-nos una sèrie de preguntes. La primera d’elles va ser: “Que és per vosaltres el taller?” Cadascú anava dient la seva opinió, per tant van sorgir moltes idees, la majoria positives, com per exemple: conèixer a altres companys, ens ajuden a fer els deures, aprenem a compartir les coses, com per exemple el material; treballar i jugar en grup, conèixer altres cultures, tenir més amics i aprenem a relaxar-nos quan estem estressats.
Però no sempre totes les coses són bones, sinó que també pensem que ens deixen només 15 minuts per jugar. És una estona curta sabent que estem moltes hores a la classe. I de cara a l’any que ve proposem que puguem anar més vegades als ordinadors ja que es una cosa que ens encanta.
La sessió que vam tenir amb la bruixa va ser molt divertida i una experiència inoblidable. Finalment, va desfer l'encanteri i quan la Roser tornava a ser persona, la Nora li explicà que només volia viure l'experiència de ser la monitora per un dia.
I “colorín colorado” aquest conte no s’ha acabat perquè a nosaltres ens queden moltes més experiències per viure i moltes històries per explicar.
Us animeu a participar?

L'ENTREVISTA 2n CLASSIFICAT

Hola, estem a la ràdio Taller Serraparera. Aquí escoltareu les millors preguntes que farem un nen de quart que ha vingut del Taller Serraparera:
- Entrevistador: Hola, Òscar. Et farem unes preguntes sobre el taller on vas.
On es fa el Taller?
- Òscar: Es fa a l'escola Serraparera, a l'aula d'acollida i a la biblioteca.
- Entrevistador: Què es fa al Taller?
- Òscar: nosaltres al Taller, primer mirem l’agenda i li ensenyem a les monitores Desprès fem els deures i, desprès dels deures, fem dinàmiques. També celebrem aniversaris amb berenars, i fem l’amic invisible amb una altre escola, fem servir els ordinadors pel Cromablog i per buscar coses.
- Entrevistador: Quin és l’horari?
- Òscar: Nosaltres anem al taller els dimarts i dijous. Primer sortim de classe a les cinc de la tarda, berenem al pati i quan acabem juguem una estona amb l'altre grup, mai ens allunyem de les monitores. Juguem durant cinc minutis i marxem cap a la classe. Després fem deures fins a les sis que fem activitats fins a les sis i mitja, que es quan anem cap a casa.
- Entrevistador: Quin material es fa servir?
- Òscar: Es fa servir un llapis, una goma, un bolígraf, paper, colors, llibres, ordinadors, l'agenda, carpeta, i moltes altres coses!
- Entrevistador: Òscar, ja per acabar: Què fan les monitores?
- Òscar: Ens demanen l’agenda i vigilen als nens i nenes, i ens ajudem a fer les feines. Ens expliquen les dinàmiques, ens ajuden als ordinadors. A més a més, les monitores ens expliquen què farem en el taller
- Entrevistador: bé, fins aquí l’entrevista amb l’Òscar sobre el Taller d’Estudi Assistit del CEIP Serraparera. Espero que us hagi agradat a la gent que heu escoltat ràdio Taller Serraparera. Fins aviat!

GRUP C SERRAPARERA

El fantasma que volia venir al taller d’Estudi Assistit. 3r CLASSIFICAT

Hi havia una vegada una fantasma que vivia a Les Fontetes. Un dia, va venir al taller d’estudi assistit del CEIP Les Fontetes i es van apagar les llums. De cop, es van obrir les portes.... (ñiooo ñioooo); El fantasma ens volia conèixer i tots els que érem al taller ens vam quedar bocabadats!
- Qui ets tu? Va dir una nena.
- Hola! vull saber els vostres noms, perquè he anat a altres tallers i no m’han agradat – va dir el fantasma.
- Jo em dic Melanie - i el fantasma va dir:
- Què és el que feu al taller?
- La professora ens deixa 15 minuts al pati i després fem deures.
- I si no teniu deures?
- La professora ens dona unes fitxes per fer-les.
- I ja està? Doncs llavors és com la resta de tallers...
- Noooooo!! – va dir el Nico – Després dels deures fem jocs!
- Jocs? Va dir el fantasma. Molt bé!
- I a quins jocs jugueu?
- Al caçador, al cec i al guia, al penjat, al Karaoke en català...
- En català?
- Doncs, jo no sé molt català!
- Nosaltres tampoc, però amb l’ajuda de les professores estem aprenent – van dir els nens.
- Em puc quedar?
Els nens tenien por però volien jugar amb el fantasma. L’Abril li deia que a ella li feia molta por però el Juan i en Santi volien que es quedés perquè volien ser els seus amics. Després d’estar una estona parlant entre ells, van arribar a un acord; el fantasma no es quedava. I li van dir:
- No volem que et quedis perquè ens dones una mica de por – va dir la Ruth.
- Por? Perquè? Si no us faré res. Només vull veure com és aquest taller.
- Hem decidit que no et quedes! Així que adéu!! – va dir l’Abdelghani.
El fantasma es va enfadar molt i va cridar als seus amics fantasmes per venir tots a l’escola. Els nens estaven espantats perquè els seus amics encara eren més lletjos. Van estar parlant una estona, i tots els fantasmes els hi van explicar als nens del taller que el seu amic només volia estar amb ells, que no els hi faria res.
- Perquè no es queda? Podrà jugar amb nosaltres – va dir la resta de fantasmes.
- D’acord – va dir la Génesis. Però haurà d’acceptar unes normes.
- Molt bé – va dir el fantasma. I quines són?
- Cada vegada que no vinguis ens has de dir perquè, no es pot cridar a la classe ni tampoc ens pots espantar, no pots desaparèixer quan vulguis i no ens diràs coses dolentes.
- Sobretot a les nenes – va dir l’Abril.
- D’acord – va dir el fantasma. Ho compliré! Jo només vull fer amics!
El fantasma finalment, van convèncer als nens del taller i es va quedar com un nen més com a alumne del taller d’estudi assistit. A partir d’ara vindria cada dimarts i dijous quan els nens sortissin de l’escola.

CARTA TALLER DE L’ESCOLA XARAU

Som els nens i nenes de l’escola Xarau, i tot seguit us explicarem quines activitats fem al taller d’estudi assistit, i quin funcionament té.

Nosaltres venim els dilluns i el dimecres, després d'acabar les classes, a les 5 de la tarda. Primer de tot berenem i juguem una estona al pati, i després pugem a dalt a una classe, a fer els deures. A vegades fem els deures individualment, i altres dies, fem els deures en grup i ens ajudem uns als altres. La última estona del taller fem sempre un joc o una activitat diferent.

Sovint sortim al pati per poder fer aquests jocs i activitats. Alguns dels jocs que hem fet a baix al pati, han estat el de les preguntes de si o no, la cadena o el mocador cooperatiu. A més a més, a vegades juguem a jocs que proposem nosaltres, com fet i amagar i un altre joc una mica especial, que ens havíem d'enfilar a un lloc més alt que el terra perquè no ens atrapessin.

A dalt la classe també fem activitats, per exemple la de mímica, la de relaxació i la de fotografia. Hem inventat un joc sobre les nostres fotografies: havíem de portar una fotografia i endevinar quants anys teníem en aquesta fotografia, on estàvem, amb qui estàvem i per què ens la vam tirar aquesta fotografia. Teníem ganes de saber més coses sobre els nostres companys i companyes, per això vam sortir a la pissarra a explicar les nostres fotografies.

Un altra activitat que vam fer a la classe, va ser la d'escriure coses bones dels nostres companys i companyes i posar-les dins d'un sobre. Va ser molt i molt bonic perquè cada un de nosaltres va poder llegir tot allò que havien escrit de nosaltres mateixos els altres companys. També, un altre dia, vam anar a la sala d'informàtica a escriure al cromablog del taller, i ens vam divertir llegint tots els comentaris que hi havia penjats.

La última cosa del taller que explicarem, és com celebrem un aniversari. Quan algú del taller fa anys, celebrem el seu aniversari i li cantem una cançó. Si porta menjar com galetes o sucs, ens ho mengem i després li estirem les orelles tantes vegades com anys fa .

Ja hem acabat, i us hem explicat tot allò més important i divertit del taller!
Esperem que us agradi!



MARCOS JEFFRY
TONI HERNANDEZ
VICTORIA GONZALEZ
ALICIA OTERO
ANIA GARCIA
MAR JUAN
YOLANDA CAMACHO
FRAN CANDO
FERRAN GONZALEZ
ELISABET JUAN

Carta del Ceip Serraparera

Hola Empenta,

Som els nens del Taller d’Estudi Assistit de dimarts i dijous del CEIP Serraparera, de Cerdanyola del Vallès.

El grup està format per: el Dani, la Emmanuela, la Sabrina i l’Adrià que som de 6è; la Pamela, l’Alberto i la Melanie que som de 5è i el Joan de 4t de primària.
Hi ha dues monitores que es diuen Sonia i Raquel que venen sempre. I els dimarts ve l’Adriana.

Un dels objectius del taller és fer els deures, estudiar i organitzar-nos per aconseguir un millor rendiment escolar.
Un altre objectiu del taller és aconseguir la cohesió de grup, intentant no barallar-nos, ni insultar-nos, tenir respecte entre nosaltres i ajudar-nos quan tenim problemes.

Un dia al taller un nen va pegar a una nena a l’orella, el nen li va demanar perdó i ho van arreglar.
Un altre problema que hem tingut, va ser que uns nens es van riure d’un altre nen que tenia fongs, aquest nen es va posar nerviós i trist i va demanar a una monitora si podia sortir de la classe i li va explicar el que li passava i com es sentia; tres companys van sortir a ajudar-lo, però ell no volia i un company va agafar les seves coses i li va donar, va parlar amb ell i li va dir que parlés amb els altres i que es perdonéssin.
Un altre dia un nen va xinxar a un altre nen, i aquest li va donar un cop de puny, li va fer sang al nas. El nen va reflexionar i al dia següent li va demanar perdó.

Una de les activitats que fem al taller és la relaxació. Aquesta activitat consisteix en portar un disc i un radiocaset. Ens estirem en una colxoneta i una monitora apaga el llum i ens fa fer respiracions per estar més tranquils, després ens imaginem a nosaltres a la platja o en una muntanya i també coses boniques, després obrim els ulls i expliquem a les monitores el que hem imaginat. Això ens ajuda a pensar més en els deures.

El nostre centre d’interès és l’art. Vam triar aquest tema democraticament, fent votacions. Algún dia hem buscat informació a internet i amb aquesta vam començar a fer un mural. Hi ha un nen al taller que és molt artista, es diu Alberto. Ens agradaria fer més activitats relacionades amb l’art.

Els dies que anem a l’aula d’acollida, com que tenim accès als ordinadors, entrem a una pàgina d’internet que es diu Cromablog, en aquesta pàgina ens podem comunicar amb altres col•legis, diem com som, que ens agrada, etc. És una eina molt útil.

Esperem que us hagin agradat molt les nostres experiències i ens agradaria que algún dia vinguéssiu a ajudar-nos.

Gràcies per la vostra atenció,

Ens acomiadem els nens i nenes de Serraparera.

QUE BONIC ÉS SOMIAR QUAN ES SOMIA UN BON SOMNI

Hi havia una vegada a l'escola de Fontetes un Taller d'estudi Assistit on hi havien uns nens i unes nenes que es deien:Mònica, Nadia, Ana, Martina, Julia, Crystal, Kevin i Eric, i les seves monitores es deien:Andrea, Carla i Marga. El taller d'estudi assistit era un lloc on t'ajudaven a fer els deures.
Dues de les nenes feien hip-hop, les dues altres feien teatre. Una de les que feien hip-hop era d’Andorra i l’altra de Màlaga. Una de les que feien teatre era de Santo Domingo i l'altra de Philadelphia. Abans de pujar a la classe sempre ballàvem algun ball de patito feo, les populars i les divines i, els nens jugaven a futbol. A vegades ens comportaven malament a la classe però altres dies d'estudi assistit ens comportaven molt bé, l'Andrea que així es deia la nostra tutora , sempre que ens portaven bé, ens deixava fer jocs molt divertits, era la millor del món, era molt bona amb nosaltres.
A la Carla li agradava el futbol i a l'Andrea li agradava el teatre. En Kevin era d’Equador, era el que havia arribat més tard i era el més petit. L'Eric era el noi més gran ,ell era l'únic nen del col·legi que escrivia cançons, volia ser militar. La Mònica era la nena més gran del taller i li agradava la colònia que portava la monitora Andrea, que era de vainilla. L'Ana era una nena que tenia un novio que es deia Antonio. A la Crystal,li agradaven molt les monitores i era molt tímida. La Julia, era una nena molt tafanera,era la cosina de la Crystal i eren les dues molt cridaneres.

Per Nadal, vam anar al col·legi de Serraparera a celebrar el amic invisible i ens van regalar un estoig “ecològic” i nosaltres un “escubido” (ens va costar molt fer-lo).Quan vam arribat a l'escola de Serraparera ens vam trobar una festa amb pica pica .El dia després de nevar vam veure EL DETECTIU CONAN amb els de l‘altre grup que eren més petits que nosaltres. Cada vegada que teníem controls fèiem un concurs on fèiem exercicis de mates,català, medi, etc.
Des del taller d'estudi assistit han passat 20 anys. Nosaltres, els que expliquem la història ja som majors i expliquem aquesta història als mes petits de la família. La Julia és doctora i viu a New York. La Crystal també és doctora i juntes tenen un hospital molt gran on ajuden als pobres i als nens cremats. A l'estiu van a Brasil i al hivern estan treballant a New York. El Kevin és un franctirador, dispara als delinqüents, viatja per el món per tota la fama que té. La Martina és una estrella del pop, viu a “Los Angeles”, té una família molt rica i a vegades dóna diners a l' hospital de la Julia i la Crystal.
La Mònica és perruquera , viu a Terrassa i té dos fills, un nen i una nena. L'Eric és infant de marina, està servint a Cartagena, en el seu temps lliure es dedica a fer socorrisme en una piscina, és tinent; L'Ana és professora professional de hip-hop, i viu a “Los Angeles”, de tant en tant es veu amb la Martina i, la Nadia és veterinària perquè des de sempre li han agradat els animals i viu amb la seva família també a New York. Finalment l'Andrea encara no s'ha jubilat i continua fent classes del taller d'estudi assistit. I aquesta és la nostra història, esperem que us hagi agradat.

Escriptors/es de Secundària

Bondia Cromes!

Donem per finalitzat el termini per penjar els escrits del concurs literari dels
Tallers d'Estudi Assistit.

El jurat de la Fundació ja ha començat a fer la lectura per tal d'escollir els guanyadors de cada curs.

Com sabeu, es publicaran els premis a través del BLOG i es donaran durant la setmana de Sant Jordi.

Volem aprofitar per felicitar a tots els participants i us animem a seguir publicant textos, dibuixos, pensaments, acudits, fotografies i tot allò que tingueu ganes de compartir. El CROMABLOG existeix per això!

Tu tens el meu amor. Per Samara

Tu tens el meu amor

Malgrat la distancia

jo et noto aquí.

Sempre estàs present,

sé que estàs aquí.

Sé que algun dia

tindràs el meu cor.

No perdo l’esperança,

tu tens el meu amor.

Sé que aquest dia aviat arribarà.

No perdo el sentiment,

el meu amor perdurarà.

Més val tard que mai,

Sé que el nostre amor serà etern.

Perdona’m si alguna vegada et vaig fer mal,

mai et vaig voler perjudicar.

Les coses bones es fan esperar

I les boniques estan per arribar.

Samara

El noi dels meus sominis. Per Bella

El noi dels meus somnis

El noi dels meus somnis seria algú que estigués sempre amb mi, que mai em traicionés, que sigui graciós i senti el mateix que jo.
Perquè la persona dels meus somnis estigués amb mi tindrien que passar moltes coses. Ens hauríem de veure més temps com per a poder conèixer-nos millor, si ens veiéssim més sovint podríem connectar més i fer realitat els meus somnis d’estar amb ell.
El meu somni seria amb un noi que m’estimi com ningú, que per a ell sigui el centre del món on ningú pot fer mal amb els sentiments de l’altre. M’agradaria fer coses com anar a muntar en bicicleta o anar a caminar pel bosc, donar-nos petons fins que es desgastin els llavis, consumar el nostre amor amb tanta passió que sigui com la primer vegada que ens havíem vist.
Les coses entre nosaltres m’agradaria que fossin molt intenses però també m’agradaria anar una mica més lent per a poder viure els nostres moments un per un.
M’agradaria tenir-lo al meu costat per a ser molt feliç amb ell i passar els millors moments de la nostre vida junts.


Bella

Et vull al meu costat. Per Zorro

ET VULL AL MEU COSTAT

Ahir mentre dormia

Somiava que eres meva,

que em besaves amb passió

i em deies que m’estimaves.

Però al despertar

Veia que tot era mentida.

I vaig veure que en realitat

Jo no et tenia.

Tan sols volia estar al teu costat

Dir-te que t’estimo, i besar-te els llavis.

I veure’t al meu costat al llit

al despertat pel matí.

Tu sempre seràs

l’amor del meu cor.

Que t’he estimat com ningú

I em moro pel teu amor.

I deixa’m dir-te

que sense tu no soc res.

Des del moment que et vaig veure

em vas enamorar l’ànima.

ZORRO

Una història de Sant Jordi

La festa de sant Jordi es molt divertida perquè té una història molt antiga i irreal. Amés es regalen llibres i roses entre els enamorats.

Cada any quan és Sant Jordi i fem una festa a l’escola, fem moltes activitats divertides, les activitats que fèiem cada any son: buscar roses per tot el col·legi per grups de 5 persones.

Un dia mentre fèiem l’activitat, vam arrencar una rosa i va sortir sang i es va fer un toll, llavors va sortir un missatge que posava “ si mates al drac et donarem l’amor etern” i vam sortir tots corrents, i vam discutir perquè tots volíem l’amor etern. Vam decidir separar-nos i el primer que trobes al drac i el matés seria el guanyador.

El Raúl que era molt llest, va esperar que el missatge acabés, i que li dones una pista per a saber on estava el drac amagat. El missatge posava “ el drac esta amagat a la biblioteca del soterrani. Busqueu a la prestatgeria Nº 5 de la secció d’aventures”. Llavors el Raúl va sortir corrents cap a l’ascensor per a dirigir-se a la biblioteca i de sobte es va sentir un soroll! Era el seu despertador! Tot era un somni!! Semblava tan real... Havia arribat l’hora de llevar-se per anar a l’institut i celebrar la festa de Sant Jordi!

FI

Redacció: Els quatre fantàstics

Il·lustració: L’engominat

Amistat amorosa

Arribo a casa plorant de pena
la mama pensa: que li passa?
tombada al llit esperant un missatge,
recordo tot el que hem passat.

Quan em deies que bé amb tu estic.
Quan em donaves un petó al melic.
Quan em miraves i deies que amb mi
eres el més feliç.
Però desprès de tot ja no series
el meu millor amic.

*floreta*

SOLDAT, per el GORDO

LA MEVA GUERRA I LA MEVA TREGUA.


-15 de setembre de 1869:

La meva guerra va començar en el 1869, quan em vaig allistar en la marina, allà vaig conèixer a en Jhoni O'conor amb el mot de EL COCA. Al dia després el s'argent William ens va dir de fer durant 5 anys un entrenament de 17 hores.

-20 de agost de 1874:

Quan van passar aquells 5 anys vam anar a Irak perillosament i amb molt de compte perquè ens van donar la missió de treure d'allà un camió bomba, estava carregat de c4, situat en un carrer on hi vivien mes de 1367 famílies. M' acompanyaven en s'argent William, en Joni el coca, en Toni, l'Eduard i finalment jo en Joel alias el GORDO. L'Eduard va ser el primer que sense pensar va anar fent l'animal, nosaltres vam inentar aturar-lo però la seva bogeria va ser mes fort. Ens van donar l'alarma d'anar a tota castanya. Vam perdre a molts soldats i a molts amics que ja era com germans.

Des de llavors, només dic PAU!

Adéu - by Iksi

Adéu

Un amor,

Un desig,

Un sentiment,

Tot ho porto a dins,

Si sabessis que t’enyoro,

No dubtaria en saber que et vaig perdre,

Que al despertar penso en tu,

Les teves carícies i el teu somriure,

Desprès de molt de temps em viscut moltes coses junts,

Et porto a dintre meu i quan ens tenim que separar-nos,

Com al principi i sumiu amb tu i sempre et dic que penso en tu...

Un amor,

Un desig,

Un sentiment,

Tot ho porto a dins per tu...