Una Bruixa al nostres Taller 1r CLASSIFICAT

Havia una vegada en Cerdanyola, una dia que feia molta tempesta, un grup de nens que estaven jugant al pati per després anar a estudiar. Com cada dilluns ells havien d’anar al què anomenen: Taller d’estudi assistit.
De sobte, el Max, un membre del grup, cridar al Jack i li digué:
- Jack anem a classe que la Roser ens crida.
- Va, anem a veure que vol! Digué en Max.
Tres minuts després van anar a veure què passava i just en arribar, van escoltar una veu que deia: - No entreu que morireu!
Allà dintre hi havia una persona, bé, millor dit una bruixa especialment maca que portava faldilla, camisa de ratlles, un barret per protegir-se de la pluja i duia els llavis pintats de vermell. A més sabem que aquesta bruixa, que es deia Nora, tenia un do que la diferenciava de la resta: el seus poder paranormals, és a dir, convertia a les persones en estàtues!
I així va ser, en obrir la porta de la classe ens vam trobar a la Roser convertida en una estàtua, la bruixa Nora volia ser la nostra monitora. Va començar a explicar-nos que era una apassionada de l’estudi i que li encantava ajudar els nens i les nenes perquè aprenguin coses interessants. Així que va començar a fer-nos una sèrie de preguntes. La primera d’elles va ser: “Que és per vosaltres el taller?” Cadascú anava dient la seva opinió, per tant van sorgir moltes idees, la majoria positives, com per exemple: conèixer a altres companys, ens ajuden a fer els deures, aprenem a compartir les coses, com per exemple el material; treballar i jugar en grup, conèixer altres cultures, tenir més amics i aprenem a relaxar-nos quan estem estressats.
Però no sempre totes les coses són bones, sinó que també pensem que ens deixen només 15 minuts per jugar. És una estona curta sabent que estem moltes hores a la classe. I de cara a l’any que ve proposem que puguem anar més vegades als ordinadors ja que es una cosa que ens encanta.
La sessió que vam tenir amb la bruixa va ser molt divertida i una experiència inoblidable. Finalment, va desfer l'encanteri i quan la Roser tornava a ser persona, la Nora li explicà que només volia viure l'experiència de ser la monitora per un dia.
I “colorín colorado” aquest conte no s’ha acabat perquè a nosaltres ens queden moltes més experiències per viure i moltes històries per explicar.
Us animeu a participar?