Història d'amor, per NIPPLE!

Capítol 1 : Primera trobada

Mai m'havia detingut a pensar en com anava a morir, però morir en lloc d' algú a qui s'estima és una bona forma d'acabar.
(Stephenie Meyer)

Eren principis de setembre,vaig decidir passar aquest últims dies de vacances a casa d'una amiga.

-Daniel,has acabat de preparar les coses ?- Vaig acabar de posar l'ultima pesa de roba a la maleta.
-He trucat un taxi,te els diners. Vaig agafar els diners de la mà de la meva mare.
-Dos petons no ?.Vaig apropar-me a ella i li vaig donar els dos petons.
-Adéu!- Vam dir els dos a l'hora. Vaig baixar per l’ascensor, baix tindre algun que un altre problema amb la maleta,sempre m'han dit que soc una mica badoc i que no faig les coses bé i que tinc que madurar una mica més. Vaig poder veure des de lluny el taxi.
-Hola!tu ets el que vas cap a Manresa ?
.Li vaig dir que si amb el cap i vaig pujar. Gairebé vam estar els dos tota l'estona callats sense dir res,tampoc es que tinguéssim res de que parlar. Érem dos desconeguts.

-Com que vas tu sol a un Manresa ?.Amb vaig quedar parat quan hem va fer aquella pregunta.
-Vaig a passar el resta d'estiu a casa d'una amiga. El taxista va somriure.
-Segur que es una amiga ?.Amb vaig quedar de pedra.
-Si.
La conversa no va anar mes enllà. Vaig mirar per la finestreta. Estàvem apunt de passar un peatge. El camí ja m'ho sabia de memòria,només quedaven uns quinze minuts per arribar a Sant Vicenç i després uns cinc minuts per arribar al Pont de Vilomara. Vam passar el peatge. Al poc temps vaig poder veure un petit cartell on posava Sant Vicenç de Castellet. Hi havien molts pisos,no es que les coses haguessin canviat des de que amb vaig canviar de domicili D’això ja va fer uns tres anys. No hi havia tràfic així que vam poder arribar enseguida al Pont de Vilomara. Vam tindre mala sort. Al arribar a l'entrada del poble, vam topar amb el semàfor amb vermell.

-Si que tarda aquest semàfor,no?.-Vaig riure.
-Si! Sempre passa igual. Al cap d'uns minuts el semàfor es va posar en verd i el taxi es va tornar a encendre. No vam tardar ni dos minuts en arribar a casa la Gisela. Vaig avisar al taxista que per fi havíem arribat.
-Es aquí. -Va mirar el taxímetre.
-Son cinquanta euros. -Vaig treure els diners de la butxaca,la meva mare m'havia donat cinquanta euros així que s'ho donaria tot just.
Vaig agafar de nou la maleta i vaig obrir la porta del cotxe.
-Adéu!-em va dir el taxista. Li vaig fer un somriure i li vaig dir:
-Fins un altre. Estava davant la casa la Gisela. Vaig picar al timbre. De sobte vaig sentir una abrasada per l'espatlla. Amb vaig girar. Era el Kevin,vaig fer un somriure i li vaig fer una abrasada.
-Com et va tot ? Li vaig preguntar.
-Bé,com sempre. Van obrir la porta.
-Daniel!-va dir cridant la Gisela, per fi has arribat!.Vaig mirar la cara la Gisela,es va sorprendre al veure al Kevin allà.
-I com et va amb la Natàlia ? Li vaig preguntar al Kevin.
-Pues també molt bé,tenim els nostres “piques”, però sempre acabem perdonant. Li vaig fer un somriure, però per dins amb moria de ràbia, jo estimava al Kevin des de fa tres anys i ell no ho sabia i a sobre ara esta amb una de les meves millors amigues.
-Daniel!anem a casa ?.Vaig mirar a la Gisela amb cara de pena.
-Bé,ens quedem una mica més si vols. La Gisela ho sabia tot s'ho vaig explicar fa molt de temps i hem va acceptar tal i com era.
-Daniel!vens aquesta nit a una festa que fan al Marquet ?.Vaig mirar a la Gisela i li vaig acceptar l’ invitació del Kevin.
-A quina hora es ?.

El Kevin va pensar i va dir:
-A les deu i mitja. Era la meva oportunitat perfecta,estar tota la nit amb ell,al seu costat,ballant,saltant,parlant. M'emocionava en sol pensar-ho.
-Bé,ens anem, ja ens veurem a la festa. Vam entrar la Gisela y jo a casa i al Kevin va marxar.
-Mare meva,com que t'ha vingut a saludar ?.Ens vam començar els dos a motivar.
-Ni idea, però aquesta nit no me la perdo per res del món. La Gisela va començar a riure.
-Ni jo tampoc. Vaig deixar la maleta al costat de la porta.
-Gisela!puc anar a dormir una mica,es que estic molt cansat i aquesta nit no he dormit res per els nervis. Va dir que si amb el cap.


Capítol 2 : Malson

Sentia les passes d’algú,podia sentir la seva respiració,sentia com poc a poc m'ofegava,feia molt de fred,podia veure la lluna reflexa da al vidre,vaig començar a cridar.
Vaig veure l' ombra del Kevin i vaig empènyer el vidre.

-Daniel!,Daniel!desperta!.Vaig obrir els ulls.
-Portes des de les tres del mati dormint,aquest pas no podrem anar a donar una volta. Vaig disculpar-me.
-Tenim que anar al bar,esta allà la meva mare esperant a que anem. Vaig arreglar-me corrents i vam sortir el més ràpid possible. Vam entrar al bar. En una de les taules que hi havia al final del passadís estava la mare de la Gisela. La vam saludar i ens vam asseure.
-He demanat dos pizzes,una per mi i un altre per vosaltres dos.- va dir la mare.
Li vaig donar les gracies per acollir-me a casa seva durant uns dies. Va vindre el cambrer amb les pizzes. Durant l'estona que vam dinar no vam dir ni una sola paraula. Vam acabar. La Gisela y jo ens vam marxar a donar un volt per el poble. Només tenia ganes de que fos ja de nit,i estar tota la nit amb el Kevin. La tarda va passar molt rapida. Vam asseure'ns al costat d'un placeta.

-Daniel!-Vaig girar-me.
-Estel!,com estàs ?-Li vaig preguntar.
-Bé. L'Estel va somriure.
-I amb l'Adrià ?- Li va preguntar la Gisela.
-Molt bé, demà fem tres mesos.
-Me n'alegro molt- vam dir la Gisela i jo alhora.
-Et quedes una estona ?-li vaig preguntar.
-D'acord. Anireu aquesta nit la festa del Marquet ?.Vaig dir que si amb el cap.
-Que aniràs amb l'Adrià ?.Li va preguntar la Gisela
-Segurament que si,amb te que trucar.

Vam estar fins les vuit al carrer parlant sobre com m'anava al altre institut i com ens anaven les coses amoroses,familiars etc...

-Ens anem a casa ? amb va preguntar la Gisela.
-Com vulguis. Li vaig contestar.
-Dons...jo també marxo a casa que amb tinc que sopar i desprès arreglar-me. - L'Estel va marxar.
-Sopem al bar ? amb va preguntar la Gisela.
-D'acord. - Vaig contestar.

Vam tornar al bar,i vam tornar a demanar pizza. Aquest cop de quatre formatges. No va passar molta estona i el cambrer va vindre a atendre’ns
No van passar més de cinc minuts i ja teníem el sopar la taula.

-Ara anirem a casa i ens arreglarem ?- li vaig preguntar a la Gisela.
-D'acord,però no se que posar-me.
-Doncs...posat aquell vestit que et vas posar l'any passat per aquestes festes.
-Ja no m'he recordo.
-Si home, aquell que era de color lila.
-A ja se de quin vestit amb parles, doncs es una bona idea.

Vam acabar de sopar i vam anar a casa la Gisela. Ens vam arreglar i vam anar cap a la festa.

Capítol 3 : Una declaració,una furgoneta i un desenllaç

-Gisela!mira aquella furgoneta,porta una estona darrera nostre i va molt lenta.
-Tens raó, millor que anem una mica més de presa.

Vam accelerar el pas.

-Merda!la furgoneta va més de presa. Va dir la Gisela amb cara de preocupació.

-I si anem corrents ? li vaig proposar.

Va fer un si amb el cap i vam començar a corre carrer abaix. La furgoneta ens seguia perseguint. Vam arribar,vam entrar corrents a la festa. Vaig veure al Kevin. Estava a la porta assentat al costat d'un pou.

-Hola!-Vam dir els dos al hora.
-Ja era hora que arribéssiu.
-Es que hem tingut un accident. -Li vaig dir.
-Bé...jo vaig cap a dins que tinc fred. -Va dir la Gisela.
-Que ha passat ? va preguntar tot curiós.
-Una furgoneta ens perseguia.
-I ara on esta ?
-Doncs no tinc ni idea, l' hem perdut de vista quan hem començat a corre.
-Quina por no ?
-Doncs si.
-Entrem dins ? -Em va preguntar.
-Kevin! et tinc que dir una cosa.
-Digues...
-Prometem que no s'ho diràs a ningú.
-T’ho prometo.
-Es que mare meva...Em dona molta cosa dir-t'ho.
-Segur que no es per tant.
-Vull que sàpigues que no hi ha un sol dia, una hora ni un sol minut en que el meu cap no deixi de pensar en tu.
Voldria tocar-te, rosar-te, acostar-me una mica més a tu. Voldria que les nostres mirades es trobaran i m'agradaria dir-te tot el que sento. M'agradaria estar tan sols al teu costat per poder ser capaç de mirar-te als ulls i poder trencar el silenci. Voldria ser l'aire que tu respires, voldria veure com em mires i poder veure aquest somriure.
Hem vaig recolzar a la porta.
- Creus que jo sortiria amb tu ?.Ets un noi i encara que amb caus bé mai sortiria amb tu.
- T'entenc
- Doncs si m'entens ves-te'n ara mateix,no vull que tornis mai més aquest poble.
Vaig marxar de la festa deixant a la Gisela allà. Vaig creuar la vorera mentre hem netejava els ulls,de sobte aquella furgoneta que ens havia perseguit abans es va apropar perillosament a mi. I quan hi quedava poc per que hem mates va aparèixer el Kevin i hem va empènyer i hem va salvar.
-T'has fet mal ?
-No! Gracies per haver-me salvat.
-M'he donat compte que m'he equivocat a l' hora de dir-te el que que sento,però no puc estar amb tu per que estic amb la Natàlia.
Vam tornar a la festa i els dos vam fer com si res hagués passat per que la resta de gent no sàpigues res.