En Manel, un noi sense sort
Hi havia una vegada un noi que es deia Manel. En Manel era molt entremaliat ja que li agradava molt insultar i pegar, però mai guanyava perquè era un tirillas que es feia el xulo només perquè les noies li fessin cas. Tot i així, mai li feien cas.
Un dia, en Manel estava caminant i es va trobar un amic. Aleshores el Manel li va dir:
- Ei tu, vols que les noies et fessin cas?
- Sí!!! Però no sé com... –va respondre el noi.
El noi tenia ganes de tenir novia i en Manel ho sabia.
- Hauries de fer una cosa, però no ho faràs... –va dir en Manel.
- Si que ho faré, perquè no sóc cap gallina!!! –li va respondre el noi.
Aleshores, en Manel li va dir allò que havia de fer si volia tenir èxit amb les noies. Desprès d’això, en Manel va arribar a casa i es va posar a jugar a la consola.
A l’endemà, en Manel es va trobar amb el noi del dia anterior.
- Què, has aconseguit alguna noia ja? –va dir en Manel.
- Si, però em va deixar en aquell mateix moment –va respondre el noi.
Mentre en Manel anava donant-li consells sobre com lligar amb les noies, el noi i en Manel van arribar a l’escola:
-T’haig de deixar. Adéu. – li va dir en Manel.
Després d’algunes hores a l’aula, va arribar l’hora del pati i en Manel es va acostar a unes noies:
Hola noies, voleu passar un dia amb mi? -va preguntar en Manel?
Però en aquell moment totes les noies van marxar corre’ns i van deixar en Manel sol.
Al cap d’una estona, va començar l’hora d’anglès (la pitjor de totes). Després d’anglès, en Manel no va anar a la classe de tecnologia, perquè finalment havia aconseguit quedar amb una noia als lavabos de les noies .
Allà dins, mentre xerraven, va passar una hora i en Manel va sortir finalment dels lavabos amb la noia, que es deia Maria. En Manel estava a punt d’anant-se quan la Maria li va dir:
- Manel, vols sortir amb mi?
I en Manel li va dir que si.
A la tarda, quan va arribar a casa estava molt il·lusionat per tot allò que li havia passat durant el dia.
Al dia següent, quan va entrar a la classe, va començar a presumir de tenir novia a la seva edat.
A l’hora del pati, va cridar a la Maria que vingués amb ell, i la Maria va fer públic que estaven sortint.
A la tarda, la Maria va anar a casa d’en Manel i van estar tres hores i mitja junts xerrant i posant-se al dia de les seves aficions.
Per fi, era Dissabte. En Manel i la Maria van quedar per sortir al Parc güell, a Barcelona, i van estar passejant i mirant les vistes del parc. Després, van anar a la platja del Bogatell a banyar-se i a jugar sobre la sorra.
Al cap d’unes hores, van arribar a casa de la Maria i es va quedar un estona més xerrant, però desprès en Manel va anar a casa seva.
El Diumenge, en Manel estava a casa sol quan va sonar el telèfon. Era la Maria, i volia quedar amb ell en persona el pròxim dissabte per dir-li una cosa molt important.
Va passar la setmana molt a poc a poc però ja era divendres, per fi. En Manel estava molt impacient per allò que li volia dir la Maria, així que aquella nit no va dormir.
Finalment, va arribar dissabte i en Manel i la Maria van quedar a al Portal de l’Àngel, a Barcelona. Quan en Manel va arribar, ja estava la Maria esperant-lo i li va dir:
- Ets un bon noi, però no ets el meu tipo.
- Aleshores, hem deixes? – va dir-li en Manel.
- Si. – va confirmar -li la Maria.
En Manel quan va arribar a casa va caure en una depressió i va pensar que mai més podria tornar a tenir novia, però aleshores va recordar lo jove que era i totes aquelles possibilitats que encara li oferiria la vida d’ara endavant.
Fi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada