Amistat amorosa
Arribo a casa plorant de pena
la mama pensa: que li passa?
tombada al llit esperant un missatge,
recordo tot el que hem passat.
Quan em deies que bé amb tu estic.
Quan em donaves un petó al melic.
Quan em miraves i deies que amb mi
eres el més feliç.
Però desprès de tot ja no series
el meu millor amic.
*floreta*
divendres, 9 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada